domingo, 28 de septiembre de 2008

Un cop de mà




Poques vegades som capaços de reconèixer que necessitem un cop de mà. Ens creiem forts, capaços de afrontar qualsevol situació. Reconèixer que necessitem ajuda , que sense l'ajuda no som res, no només no és símbol de debilitat, sinó que és símbol de fortalesa.



.


Necessite obrir la porta i tornar a entrar-hi, encara em queda molta feina i la vull fer







.


(per tu)

.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

la nissaga al poder! Tothom envetja l'anim sense estalvi d'altre tipus que no sigui l'emocional...

Danann dijo...

El cor de la ciutat m'agrada més...no hi ha res més viu que els canvis d'aquest tipus

Anónimo dijo...

força tv3 jajajja, però jo prefereixo GOL a GOL jajaj

Anónimo dijo...

El cor de la ciutat és la novel.la preferida de la meva mara, i després...El Club


no gol a gol.... VISCA POLONIA

Danann dijo...

espera que ho llisca Jordicine....opinarà

:P

Danann dijo...

potser algun ocell m'ha contat alguna cosa
;)

ja fa temsp que no veig POLONIA, hauiré d'anar a sopar a casa d'algú
(em convides anònim?)

jajajajajaa

mariadelaO dijo...

Una mano.......no dos o todas las que tengo estarán tan cerca que ls sentirás, ayer, hoy y mañana...